Parlem només d'inspecció?

Cap i peus. Realitat i teoria. Com la resta d’experiències que ens apropen el context laboral real amb les teories que tractem a la universitat, aquesta ha estat una macro entrevista interessant i enriquidora.

Ens ha apropat elements que defineixen el món educatiu en el que ens mourem: la tan anomenada falta de disponibilitat de recursos, el treball en xarxa, la intervenció interdisciplinària, la relació necessària amb altres especialistes del món educatiu, la moltes vegades problemàtica relació família- educadors, la manca de coherència educativa entre governs, la intangibilitat de la tasca educativa...

Davant aquesta situació que és pot considerar desfavorable i desil·lusionant el senyor Josep Tarragó ens ha mostrat una actitud que transforma aquest panorama en una oportunitat. Ha exterioritzat un “fer pas a pas”, mesurat, conscient i, per sobre de tot, empàtic. Actitud i/o competència bàsica en el món educatiu per no convertir l’educació, a través d’una falsa pretensió de resoldre el conflictes educatius amb mesures burocràtiques, en des- educació, allunyant-se de la realitat emocional inherent a la pròpia educació.

Hem de ser conscient que la realitat sempre ha estat acompanyada de canvis, més o menys accelerats, de forma que són inevitables i hem de ser capaços d’aprofitar-nos d’ells per millorar l’educació. Aquí és on entra en joc l’actitud exterioritzada en l’entrevista. Amb ulls realistes, conscients i empàtics podrem fer que l’educació acabi educant.

A nivell de la investigació, els dubtes resolts han estat mínims. El motiu ha estat el desconeixement que ha mostrat el senyor Josep Tarragó envers els Plans d’Immersió Lingüística per motius institucionals.

Globalment i tornant a l’inic d’aquest comentari crec que aquesta és una experiència positiva i necessària, com s’ha fet pales al final de l’entrevista al·ludint a les diferent sortides de la llicenciatura de pedagogia.