Educar en l'exemple

Un bon objecte d'estudi seria el paper de la imitació o els exemples en educació. Aquest vídeo ens pot servir com a material de reflexió.

El Pla d'Immersió Lingüística i les seves implicacions

En data 21 de gener de 2008 el diari Avui va obrir la seva edició amb el titular El nou pla d'immersió arriba a 84 escoles. Aquesta és una noticia que només dóna a conèixer dades en relació a la primera fase del conegut Pla d’Immersió Lingüística, iniciativa del Departament d’Educació de la Generalitat que es pretén aplicar en el període 2008 al 2010 afectat només als centres públics. En aquest primera fase es vol formar en estratègies i metodologies als educadors d’educació infantil i primària per millorar l’ensenyament del català.
Aquesta nou pla orientat a l’aprenentatge del català com a llengua vehicular dels nouvinguts al sistema educatiu català es pot traduir en diverses implicacions.

En primer lloc, aquesta proposta només pretén incidir en una de les múltiples necessitats d'inclussió que presenten els nouvinguts. Quan una persona socialitzada en un context social immigra a un nou context alberga mancances en diferents dimensions: llengua per comunicar-se, cercle de contactes i amistats dels que disposa, coneixement i utilització dels serveis socials, sistema de valors...Davant aquesta complexa situació la proposta del Departament d’Educació només tracta l’àmbit lingüístic. En aquest sentit, si es pretén la integració dels nouvinguts s’han de desenvolupar iniciatives que complementin aquest pla.

Per una altra banda, aquesta proposta només treballarà amb els mestres de les escoles públiques com si els alumnes nouvinguts només parlessin en català a les escoles, o com si només els educadors dels centres fossin les úniques figures referents en l’aprenentatge del català. Considero que, per a crear un context que garanteixi l’aprenentatge del català, les metodologies i estratègies comunicatives que pretén educar el pla en els mestres de les escoles es tindria que desenvolupar en totes les persones amb les que conviuen els nouvinguts, com ara: alumnes de l’aula, monitors/es de menjador, comerciants del barri...

La última consideració a aquesta noticia és que en una primera fase només es pretén desenvolupar amb els mestres d’escoles d’educació infantil i primària quan el nombre d’alumnes nouvinguts és superior en l’educació secundària que en l’educació infantil.

Font: Gencat

Per tot això seria necessari desenvolupar també la primera fase del pla en els centres d’educació secundaria.

En síntesi, considero que el pla d’immersió lingüística presentat pel Departament d’Educació implica moltes mancances en el procés d’acollida i aprenentatge del alumnes nouvinguts al sistema educatiu català.

Parlem amb autoritat

Què és el mètode d’ investigació?
És un conjunt de procediments sistemàtics i instruments pels quals es plantegen problemes científics i es posen a prova les hipòtesis i els instruments de treball. Mitjançant el mètode científic s’assoleix un conjunt organitzat de coneixements .

I la metodologia?
Segons el grec, la paraula metodologia significa: “camí mitjançant el qual s’arriba a algun lloc”.

La diferència entre els conceptes de mètode i metodologia resideix en que el mètode és el procediment per assolir el coneixement organitzat mentre que la metodologia és l’estudi analític i crític del mètode.

I les tècniques d’ investigació?
És el conjunt d’instruments i mitjos a través dels quals es duu a terme el mètode. Aquest conjunt d’instruments són propis de cada ciència.

La diferència entre mètode i tècnica és que el mètode és el procediment sistemàtic que compleix una investigació i aquest s’aplica a diferents ciències mentre que les tècniques d’investigació són el conjunt d’instruments amb els qual s’aplica el mètode, essent pròpies de cada ciència.

Fases del mètode científic
El mètode científic compren les següents fases:

1. Plantejament del problema.

2. Revisió de les aportacions prèvies

3. Formulació d’hipòtesis

4. Plantejament de l’estudi

· Definició de les variables

· Determinar la metodologia a emprar.

· Establir la mostra de l’estudi

· Recollida de dades

· Anàlisi de dades – resultants

5. Conclusions

6. Plantejament de nous problemes

Característiques de la metodologia quantitativa
Algunes de les característiques de la metodologia quantitativa són:

- Recollida, anàlisi i interpretació de dades mesurables objectivament.

- Tracta de determinar l’associació o correlació entre variables.

- Pretén establir resultats o conclusions generalitzables.

- És confirmatòria i deductiva.

- És objectiva.

Característiques de la metodologia qualitativa
En el cas de la metodologia qualitativa algunes d eles seves característiques són:

- Recollida, anàlisi i interpretació de dades no mesurables objectivament.

- Es exploratòria e inductiva.

- Els seus resultats i conclusions són pròpies de la realitat d’estudi.

- És subjectiva.

Instruments par la recollida de dades qualitatives
Entre els instruments pròpies per ala recollida de dades qualitatives hi trobem:

- Entrevista personal no estructurada.

- Observació.

- Dibuix lliure en relació a un tema.

- Xerrades.

- Història de vida.

- Chats.

- Converses gravades.

- Notes de camp.

- Biografies.

- Tècniques Delphi.

Instruments per la recollida de dades quantitatives
Alguns dels instruments emprats per a la recollida de dades quantitatives són:

- Qüestionari.

- Test.

- Enquestes.

- Sociograma.

La investigació dintre la complexitat del món educatiu

En el món globalitzat en el que ens trobem, les investigacions educatives rellevants acaben essent aquelles que comparen l’estat de l’educació arreu del món. Existeixen un gran nombre d’investigacions pròpies de contextos idiosincràtics, de forma que la seva rellevància ho és en aquell espai en concret.

Un exemple molt clar d’investigació educativa transcendental a nivell mundial el trobem en l’informe publicat pel següent organisme internacional:

• UNICEF: ESTAT MUNDIAL DE LA INFÀNCIA 2007 “La dona i la infancia. El doble dividend de la igualtat de gènere”. En aquest informe es presenten els resultats en relació a la discriminació de gènere que s’ofreix la dona arreu del món. Se’ns presentà la relació que s’estableix entre l’educació i les situacions de desigualtat que s’ofreien el dones, així com el paper que juga l’educació per millorar aquesta situació de desigualtat.

Per descargar aquest informe ves a aquets enllaç:

http://www.unicef.org/spanish/sowc07/docs/sowc07_sp.pdf

Aquesta investigació es rellevant perquè ofereix dades concretes del estat de l’educació a nivell mundial. Estableix relacions causals entre la desigualtat de gènere i l’educació, aspecte clau en un món on imperen les idees de democràcia i justícia social, que poden servir com a punt de partida d’intervencions que pretenguin pal·liar la discriminació del gènere femení.

Els temes més actuals en els quals s’inscriu i es desenvolupa la investigació educativa en l’actualitat són els següents:

a) Tecnologies de la comunicació en la educació

Influència dels mitjans de comunicació i les tecnologies audiovisuals en l’ensenyament i la societat

Estudi semiòtic -didàctic dels mitjans i les tecnologies en l’ensenyament

Desenvolupament de programes didàctics per a la intervenció socioeducativa amb mitjans de comunicació

Propostes curriculars d’explotació didàctica dels mitjos

Disseny, desenvolupament i avaluació de programes audiovisuals i multimèdia en l’ensenyament

Les Noves Tecnologies en l’ensenyament universitari

b) Orientació Educativa

Disseny, desenvolupament i avaluació de programes

Avaluació de plantejaments d’intervenció orientadora en Educació Secundària

Metodologia per a l’avaluació d’institucions educatives

Propostes metodològiques d’orientació per a la Universitat

c) Intervenció socioeducativa

Intervenció social i treball social immigració i acció intercultural Estudis de necessitats educatives per a l’ocupació i el treball

Estudis de perfils psicopedagògics

Disseny i avaluació de programes socioeducatius en entorns no formals

Implementació de programes de formació socioeducativa

Estudi d’itineraris formatius i d’intervenció socio-professional

La importància i preferència de la investigació educativa en aquestos temes escau en la rellevància d’aquestos en la societat actual. Ens trobem en un món on les TIC envaeixen totes les dimensions socials i laborals, on la formació permanent es clau degut al caire dinàmic i canviant del món obligant a una continua renovació i actualització de les persones, i on es necessària una intervenció socioeducativa com a conseqüència del creixement continu dels fluxos internacionals de població.

Hem de ser conscinet que el primer pas marca el sentit i direcció del nostre camí d'aprenentatge

dle.urv.es

Quan pensem en el terme “investigació educativa”, els 4 anys d’estudis universitaris ens obliguen a enllaçar aquest concepte amb altres inherents a ell:

· Procés.- comporta una acció continuada.

· Sistemàtic.- segueix uns passos establerts per una norma o sistema. En aquest cas segueix els passos definits en el mètode científic.

· Finalitat.- aquesta investigació persegueix una finalitat, té un objectiu que és l’eix que dona sentit a aquest procés sistemàtic. En aquest cas, la finalitat sempre té a veure amb el món educatiu.

· Objectivitat.- la investigació educativa pretén ser objectiva, no rebre la possible contaminació de la subjectivitat que poden realitzar els individus que la duen a terme.

Aquestes implicacions ens condueixen a una definició concreta i a la vegada generalista del concepte “investigació educativa”:

“La recerca es considera el procés formal, sistemàtic i objectiu per portar a terme un mètode d’anàlisi científic. (Best, 1974)”.

Aquesta definició, és incompleta en quant a l’objecte d’estudi de la recerca. Tal i com estableix el terme a debat, podem deduir que l’objecte és el món educatiu, ja sigui l’educació formal, no formal o informal.

Explicat a gran trets el concepte d’investigació educativa és hora d’establir quina és la finalitat o objectiu d’aquest procés. Com hem dit abans la finalitat és l’eix que dona sentit a la investigació, d’aquesta forma la seva dilució ens permetrà entendre i concretar el camp de la investigació educativa.

Per tal de discernir quina és la finalitat d’aquesta recerca científica primer hem de conèixer els tres paradigmes de la investigació educativa, ja que cadascun d’ells defineix un objectiu propi i desigual:

1) Paradigma positivista(racionalista-quantitatiu, científic-naturalista, científic-tecnològic, funcionalista): la finalitat és explicar i predir fets a partir de relacions causa- efecte, vol controlar els fets. Busca l’eficàcia i l’increment del corpus del coneixement.

2) Paradigma interpretatiu (hermenèutic, interpretatiu-simbòlic, fenomenològic):comprendre i interpretar la realitat, els significats i les intencions de les persones. pretén

3) Paradigma crític (sociocrític): té com a finalitat ser motor de canvi i transformació social, emancipador de les persones, utilitzant estratègies de reflexió sobre la pràctica per part dels propis actors.

Per una altra banda, cada paradigma estableix un rol diferent per a l'investigador, el tipus de coneixement que genera, el problema de la investigació, la mostra, les tècniques de recollida de dades i l'anàlisi i interpretació de les dades.

Quin paradigma és el correcte? Quin em serà més útil per assolir el meu objectiu?

Partint d’aquestos paradigmes veiem que la finalitat de la investigació educativa pot respondre a tres pretensions diferents. Hem d’entendre que no hi ha una finalitat, i per extensió paradigma, millor que una altra. Cadascuna respon a les característiques de l’investigador- preferències professional i personals - i del medi social e històric en el que es desenvolupa la investigació, tal i com ens diu Sarramona “la investigació és el procediment pel qual s'arriba a obtenir coneixement científic, però no existeix un mètode absolutament segur per a eliminar l'error en l'elaboració i validació de les teories científiques, sinó que tal procediment és relatiu segons cada moment històric i fins i tot segons la naturalesa del coneixement que es tracta d'assolir (SARRAMONA, 1991)”.

En el meu cas, considero que la finalitat i utilitat de la investigació, partint del medi social i educatiu en el que desenvolupo la meva tasca professional – mestre d’educació infantil en una Escola d’educació infantil, primària i secundaria- li otorgo a la investigació educativa la finalitat pròpia dels paradigmes interpretatiu i crític, segons la situació concreta en la que desenvolupi la meva tasca com a docent.

El paradigma positivista no l’hem de considerar útil en el món professional en el que treballo perquè es desenvolupat per un investigador independent i allunyat de l’objecte d’investigació, en aquest cas l’aula i l’escola, rol impossible de desenvolupar com a docent d’una aula i membre del claustre de professors.

En relació a la metodologia de la investigació educativa, aquesta es centra en el mètode científic. Aquest mètode estableix els mateixos passos per a qualsevol tipus d'investigació científica:

1. Plantejament del problema

2. Revisió de les aportacions prèvies

3. Formulació d’hipòtesis

4. Plantejament de l’estudi

· Definició de les variables

· Establiment de la metodologia

· Mostra de l’estudi

· Recollida de dades

· Anàlisi de dades - resultats

5. Conclusions

6. Plantejament de nous problemes

El mètode científic, en el tractament de dades, pot aplicar dos metodologies:

· quantitativa: on les dades són tractades de forma quantitativa, amb números.

· qualitativa: on les dades són amb una estratègia qualitativa.

En aquest cas, tal i com succeïa amb els paradigmes, no hi ha una metodologia més correcta o acerada que una altra. Cadascuna té unes implicacions associades al tipus d’investigació educativa que es vol dur a terme. Per exemple, en una investigació sobre el nombre d’absentisme escolar en la etapa d’Educació Secundària Obligatòria a Catalunya serà més convenient una metodologia quantitativa. En canvi, en una investigació on l’objecte d’estudi són les implicacions educatives del context social en la tasca que desenvolupa un centre educatiu serà més adequada una metodologia qualitativa.

Per tal de poder aprofundir en el concepte, finalitat – utilitat i paradigmes de la investigació educativa
recomano visitar aquest enllaç:

http://dewey.uab.es/pmarques/edusoft.htm

En aquest enllaç trobem un article interessant en el qual es parla del concepte d'investigació educativa i les seves possibles finalitats:

http://www.fundacionmclaren.org/proyectos/martinez7b_d.html