Quan pensem en el terme “investigació educativa”, els 4 anys d’estudis universitaris ens obliguen a enllaçar aquest concepte amb altres inherents a ell:
· Procés.- comporta una acció continuada.
· Sistemàtic.- segueix uns passos establerts per una norma o sistema. En aquest cas segueix els passos definits en el mètode científic.
· Finalitat.- aquesta investigació persegueix una finalitat, té un objectiu que és l’eix que dona sentit a aquest procés sistemàtic. En aquest cas, la finalitat sempre té a veure amb el món educatiu.
· Objectivitat.- la investigació educativa pretén ser objectiva, no rebre la possible contaminació de la subjectivitat que poden realitzar els individus que la duen a terme.
Aquestes implicacions ens condueixen a una definició concreta i a la vegada generalista del concepte “investigació educativa”:
“La recerca es considera el procés formal, sistemàtic i objectiu per portar a terme un mètode d’anàlisi científic. (Best, 1974)”.
Aquesta definició, és incompleta en quant a l’objecte d’estudi de la recerca. Tal i com estableix el terme a debat, podem deduir que l’objecte és el món educatiu, ja sigui l’educació formal, no formal o informal.
Explicat a gran trets el concepte d’investigació educativa és hora d’establir quina és la finalitat o objectiu d’aquest procés. Com hem dit abans la finalitat és l’eix que dona sentit a la investigació, d’aquesta forma la seva dilució ens permetrà entendre i concretar el camp de la investigació educativa.
Per tal de discernir quina és la finalitat d’aquesta recerca científica primer hem de conèixer els tres paradigmes de la investigació educativa, ja que cadascun d’ells defineix un objectiu propi i desigual:
1) Paradigma positivista(racionalista-quantitatiu, científic-naturalista, científic-tecnològic, funcionalista): la finalitat és explicar i predir fets a partir de relacions causa- efecte, vol controlar els fets. Busca l’eficàcia i l’increment del corpus del coneixement.
2) Paradigma interpretatiu (hermenèutic, interpretatiu-simbòlic, fenomenològic):comprendre i interpretar la realitat, els significats i les intencions de les persones.
3) Paradigma crític (sociocrític): té com a finalitat ser motor de canvi i transformació social, emancipador de les persones, utilitzant estratègies de reflexió sobre la pràctica per part dels propis actors.
Per una altra banda, cada paradigma estableix un rol diferent per a l'investigador, el tipus de coneixement que genera, el problema de la investigació, la mostra, les tècniques de recollida de dades i l'anàlisi i interpretació de les dades.
Quin paradigma és el correcte? Quin em serà més útil per assolir el meu objectiu?
Partint d’aquestos paradigmes veiem que la finalitat de la investigació educativa pot respondre a tres pretensions diferents. Hem d’entendre que no hi ha una finalitat, i per extensió paradigma, millor que una altra. Cadascuna respon a les característiques de l’investigador- preferències professional i personals - i del medi social e històric en el que es desenvolupa la investigació, tal i com ens diu Sarramona “la investigació és el procediment pel qual s'arriba a obtenir coneixement científic, però no existeix un mètode absolutament segur per a eliminar l'error en l'elaboració i validació de les teories científiques, sinó que tal procediment és relatiu segons cada moment històric i fins i tot segons la naturalesa del coneixement que es tracta d'assolir (SARRAMONA, 1991)”.
En el meu cas, considero que la finalitat i utilitat de la investigació, partint del medi social i educatiu en el que desenvolupo la meva tasca professional – mestre d’educació infantil en una Escola d’educació infantil, primària i secundaria- li otorgo a la investigació educativa la finalitat pròpia dels paradigmes interpretatiu i crític, segons la situació concreta en la que desenvolupi la meva tasca com a docent.
El paradigma positivista no l’hem de considerar útil en el món professional en el que treballo perquè es desenvolupat per un investigador independent i allunyat de l’objecte d’investigació, en aquest cas l’aula i l’escola, rol impossible de desenvolupar com a docent d’una aula i membre del claustre de professors.
En relació a la metodologia de la investigació educativa, aquesta es centra en el mètode científic. Aquest mètode estableix els mateixos passos per a qualsevol tipus d'investigació científica:
1. Plantejament del problema
2. Revisió de les aportacions prèvies
3. Formulació d’hipòtesis
4. Plantejament de l’estudi
· Definició de les variables
· Establiment de la metodologia
· Mostra de l’estudi
· Recollida de dades
· Anàlisi de dades - resultats
5. Conclusions
6. Plantejament de nous problemes
El mètode científic, en el tractament de dades, pot aplicar dos metodologies:
· quantitativa: on les dades són tractades de forma quantitativa, amb números.
· qualitativa: on les dades són amb una estratègia qualitativa.
En aquest cas, tal i com succeïa amb els paradigmes, no hi ha una metodologia més correcta o acerada que una altra. Cadascuna té unes implicacions associades al tipus d’investigació educativa que es vol dur a terme. Per exemple, en una investigació sobre el nombre d’absentisme escolar en la etapa d’Educació Secundària Obligatòria a Catalunya serà més convenient una metodologia quantitativa. En canvi, en una investigació on l’objecte d’estudi són les implicacions educatives del context social en la tasca que desenvolupa un centre educatiu serà més adequada una metodologia qualitativa.
Per tal de poder aprofundir en el concepte, finalitat – utilitat i paradigmes de la investigació educativa
recomano visitar aquest enllaç:
http://dewey.uab.es/pmarques/edusoft.htm
En aquest enllaç trobem un article interessant en el qual es parla del concepte d'investigació educativa i les seves possibles finalitats:
http://www.fundacionmclaren.org/proyectos/martinez7b_d.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada